Missing the family

A la fi és divendres. Després d'aquesta setmana tan dura a la feina tots sabem que toca anar a veure la família a casa, a la Moixa, també coneguda com a Black Cat.

I és que és així, el BC és com trobar-se la família un dia de bateig, casament o funeral... tot és ple de germans, oncles, cosins i tietes que van arribant: ara arriben els Bessons i la seva troupe (com estam? muà, muà); després arriben els cosins més petits (ja se sap els infants sempre estan contents); mira mira, en Jackandjones Boy i la seva barbeta (quan pas per la botiga?); i silenci... que ara arriben aquells dos, tan diferents i tan guapos tots dos (me'ls emboliqui, tieta, que me'ls enduc cap a casa).

Més tard van arribant també els cosins de la piscina, en Cos Perfecte 1, en Cos Perfecte 2, en Somriure Perfecte (aaii...); i els cosins de la feina MF2, MF3, MF4... (jas! però si hi ha tota la conselleria, hauríem de convidar la consellera un dia).

Amb tot això, la reunió familiar s'allarga i les coses ja no es vuen tan clares... així que MF (servidor de vostès), PB, XX i ZA se'n van cap a baix... i sense equivocar-se de porta. Això és l'important.

Quan tornes a dalt ja només queden els cosins potents: ja ha arribat el Pirata (sabeu l'acudit? fogo!, fogo!), els brasilers ja van sense camiseta (no els meus brasilers, que han sortit una mica beatos, naturlich), els alemanys segueixen cercant entre el personal...

Abans de partir cal dir adéu a les tietes: 'déu Jimmy, 'déu Eclipse, 'déu garção nostre, 'déu Maricón.

Fins demà