Camerino de las Amargadas

A París toca fer el turista, o sigui que la missió del dia era recórrer el Louvre: motxilla, aigua, guia, ganivet; tot preparat per a una missió d'alt risc... crec que els demanaré aquests gendarmes fluvials en calçonets curts que m'acompanyin, per si les mosques.



















Tot això em sona, tot això li sona a tothom, o sigui que m'estalviaré les fotos típiques amb la piràmide, fotos que evidentment he fet.






















Al Louvre, per superar la marató i poder gaudir d'una experiència museística òptima i satisfactòria, et recomanen que facis una pausa, surtis a fora a fer una volta i hi tornis descansat. I servidor, no corto ni pressosso, me'n vaig anar a la platja: Paris plages. Anys i anys que les notícies en parlen i finalment i vaig posar els peus. No vaig veure l'arena, perquè deu ser en una altra de les platges que munten, però va ser com tornar a casa; vaig dinar d'un panini, tota la ciutat és plena de paninis, a preu de xiringo d'Eivissa: la plage c'est la plage.










De tornada al Louvre pintura, pintura, pintura... jesús. Notes: atenció a les dues cartes "perdudes" al quadre flamenc, atenció al quadre (això fa olor de Black), atenció a la Mona, si podeu acostar-vos-hi... sense comentaris.

Com que he fet moltes de fotos de París pel que és habitual en mi, em fa peresa penjar-les al Facebook, que queden una mica fredes, i em fa més il·lusió fer alguna entrada a les Amargades. Ja veurem quantes. La primera és la de fotos dedicades, i ja podreu veure perquè:

Per a na Magdalena, perquè em sembla que encara no ha duit el ciri a la sang, perquè vagis que hi ha altres maneres de donar les gràcies per tots els exàmens que hem superat.

Per a en Carles, perquè resulta que als egipcis el control de la respiració els mostrava el camí entre la vida i l'altra vida... en tot cas ja ho investigaràs entre tebeo i tebeo.

Als meninos do brasil, perquè és evident que el primer que haurien d'haver fet en arribar a Europa era cercar Santa Rita i demanr-li que us ajudi en el camí: Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita.

Les Amargades entren en una nova era de la comunicació i les noves tecnologies. Després de patir l'atac del coelhos assassins, reneix la pàgina amb més força i molts més mitjans. I quin millor lloc per aquesta nova obertura que París? Doncs cap a París, que hi falta gent.


Connexió en directe de l'amargada mallorquina, refugiat avui migdia de pluja, quan són exactament les 15.29 del migdia a la ciutat de la llum... i de la pluja.


Si Roma va passar el control de qualitat de les Amargades, segons els informes qualificadors del nostre delegat, i Lisboa complia els requisits que se li demanaven d'acollida als delegats estrangers, caldrà reconèixer que "Paris la nuit" necessita encara més informes de reforç. Si no supera els exàmens certificadors de publicitat, espai, qualitat musical, nivell alcohòlic i públic en la seva darrera oportunitat; una qualificació com a no apte tan sols podria ser reconsiderada pel Tribunal Qualificador Amargat en ple.



Fins a la propera connexió: Jacobxab, Amargadas Night Club, París.