El Verano llega y los amigos empiezan a llegar en Mallorca...








Nossa amiga Maria Alice, veio de Porto Alegre para passar alguns dias com a gente aqui em Mallorca... Simpática como sempre, passamos uma semana Fantástica =)

Aniversari


Han arribat a la redacció d'Amargadas Night Club centenars de correus electrònics, missatges SMS i alguna carta per demanar quan és que JX fa els anys i poder-lo felicitar. La pregunta més habitual ha estat "Quants d'anys fa nostre JX?" amb la intenció de poder-li fer arribar una rosa vermella per cada any que fes.

Vull agrair públicament aquests gestos de respecte i admiració i informar els nostres fans que 31 roses vermelles seran suficients. He dit 31? Sí, 31 roses vermelles, com 31 espelmes sobre el pastís.

Per cert, hi hauria cap lector amable que em pugui informar de quina línia de tramvia he d'agafar per arribar?

El Flexas fa anys

No som només les Amargadas les que feim anys quan arriba la calor (PB juny, JX juliol, qui s'apunta a l'agost?), sinó que també el Fleixes s'hi apunta.

Tot i que les Amargades, i la nostra petitat Willy Fog convidada, vam fer tard encara hi vam ser a temps de veure la Terremoto Wine-house, no no no. Com ens agrades Terremoto, ja et farem fan de les Amargades.

Ara bé, si ens demanau què serà el que més recordi d'aquesta nit especial, en aquest marc incomparable, hauré de parlar de la puta gentada que hi havia. Quina calor! Mare de Déu quina calor! Amb una mitjana de 10 persones per metre quadrat feia tant de temps que no m'havia paupat tanta de gent en una mateixa nit, a mi i a tots els altres.

Potser haurem de demanar d'ocupar la plaça Major per estar més amples? Ca! L'any que ve tornarem perquè ens paupin una miqueta més (crec que es van deixar el dit gros del peu, i està gelós). Ah sí! també tornarem pel show.

I no li conteu a nigú, però hi ha rumors que una de les fans de les Amargadas, la Fan Sra., també hi era... acompanyada del seu home. Quin escàndol! A aquestes hores!

Penjo dues fotos de la festa, modestes com el meu mòbil, però que serviran de testimoni fefaent que no hi cabia ni un cap ni un peu més, en aquella plaça.




Viver é desenhar sem borracha - Millôr Fernandes
Vivir es dibujar sin goma de borrar