Aniversari

Fa alguns dissabtes que el Black Cat va fer el seu aniversari, i de llavors ençà he tengut ganes de fer un comentari sobre el fet que hagi arribat a fer 22 anyets.

Ja fa alguns anys que servidor de vostès es passeja per la nit de Palma. El que va començar poc abans de la meva vintena, ha arribat a la meva trentena. Així, he passat d'una Gomila hetero amb un jo dins l'armari i amb el pandita d'en Dani, anant de plaça a plaça i aturant-nos a cada porta perquè a cada porta hi havia un local ple de gent; a una Llonja pija amb els meus amics superpijos som-de-montision-osea... quan era impossible passar pels carrers un divendres o un dissabte vespre; l'he vista i l'he vista caure. He passat pels primers botellons de Palma, davant la Catedral, amb un puta fred que te cagues, a no anar la festa al Marítim, perquè jo sortia de marxa als locals del rollo... i mentre tot això passava, molt de tant en tant, passava pel Costat Fosc de Palma.

Què deu tenir el Costat Fosc de Palma que ha aconseguit arribar als 22 anyets? La veritat és que si li deim "el costat fosc", no és perquè tengui poca llum; és per cutre, però el BC aguanta. I malgrat tot, una cosa li hauré de reconéixer al Black Cat: aquest petit monstre de la nit no devora els seus fills. Li he de reconèixer el detall de convidar na Marieta a la festa, i de seure-la a primera fila, i he de reconèixer que això em va tocar una mica la fibra, malgrat tot el que encara pugui dir del BC i que ara, com a regal, callaré.

Si el meu present és la Gomila que intenta i intenta i intenta ser el barri marieta de Palma, i una Demence que ens ha donat una mica del glamur que tants d'anys anhelàvem, el meu passat, i el de tots els marietes de trenta-tants anys de l'illa passa per Marieta i el BC, ens agradi o no, ho reconeguem o no, tant quan hi hem anat com quan l'hem evitat.

3 Amargadas han comentado:

Myknapik, Rafaela, XX dijo...

Después de una traducción simultánea de Rafaela Carra... Hemos podido comprender este magnífico homenage "al Costat Fosc", que por bien (o no?!) de muchos "trenta-tants anys" marco una fase en sus vidas...
Nosotros, generación de los 90, tenemos una visión algo distorcionada y nada romántica del dicho...
Quizás, llegamos tarde y solo pudimos ver la ausencia del glamur... Aúnque, siga empadronado en Joan Miro...

Joan Albert dijo...

Pija osea, però ben glamurosa!!!! :P

JX dijo...

Quem falou que tivesse glamour antes? Antes era ainda pior do que agora (olha o vídeo). Vou ter que traduzir pra vocês... ja sabe que a Rafaela nao pratica muito... o seu catalao ;-)